Qui vol un te?

Jaloooooo!!!!!!!!!

Encara no hem esbrinat si hi ha alguna relacio directa entre els britanics i els indis en aixo del te. No sabem si els anglesos prenen te a les cinc per que ho van adquirir de la India despres de tants anys de convivencia o va ser a la inversa o no te res a veure.

El tema es que el te a la India esta present en tot tipus de trobada social. I es que a part de Darjeeling (nord de la India) al sud hi ha una zona de muntanya on la gent treballa de sol a sol el te: MUNNAR.






La ciutat de Munnar, esta a uns 2000 y pico metros d'alcada i era el lloc de descans al que els britanics acudien durant el colonialisme perque el clima es molt semblant al britanic: humitat constant, fresquet, xirimiri de tant en tant i solet encara mes de tant en tant.

Aixi que aqui hem estat passant un parell de dies disfrutant d'un paissatge que ningu associaria amb la India tipica, molt mes arida.





Tanta humitat ens ha jugat alguna mala passada com que tota la roba sen's hagi remullat una mica, pero no passa res THIS IS INDIA, com ells diuen i a mes la Roci anava preparada amb un secador que tot ho arreglava.

Be dir-vos que accedir-hi a un clima tant diferent ens va costar unes quantes hores de viatge per una carretera amb unes vistes espectaculars pero plena de curves que a vegades et feien perdre el nord! :-D





El primer dia el vem dedicar a fer un voltet per la zona, aixi que van llogar un Jeep amb un noi frances que anava sol i que mig ens va demanar si es podia afegir al nostre "grup". Es l'Arthur un noi molt maco de 22 anyets que s'ha aventurat a recorrer tota la India en un parell de mesos tot sol, no hi ha com ser estudiant.

Be doncs aixo vam estar tot un mati ficant-nos entre camps de te, per cert suposo que heu apreciat que son molt fotografiables!!! Les plantacions de te estan per doquier i formen una mena de catifa que cobreix tota la superficie de les muntanyes deixant veure una extranya textura plena de camins. La gent de Munnar i voltants es dediquen exclussivament al te, de fet hem vist molts grups de dones ajupides tallant les fulles mes superficials dels arbustos del te. Aquestes dones, les mes grans, mai aconsegueixen recuperar la posicio erguida i queden corvades de per vida! Molt dur!





Al vespre vem decidir que ens mereixiem un descans i vam aprofitar per anar al hotel de "luju" de Munnar per fer un massatge ayurverdic. L'ayurveda es la medicina tradiciconal india i creu que la salut dels individus ve donada per l'equilibri entre tres "humors" corporals. Quan algun d'aquests es modifica aleshores es manifesten les malalties. Be simplificant molt l'ayurveda es aixo i hi ha tota una cultura darrera d'ell: hospitals, metges, i tot tipus de medicines (olis i herbes, principalment). Una de les terapies que es fan servir, entre d'altres, i que esta molt de moda es el massatge ayurvedic.





Us enrecordeu del Hamman que van fer a Turquia doncs que sapigueu que el massatge no te res a envejar-li al massatge. Tant el Marc con jo vam acabar, en habitacions separades es clar, empastifats en olis de diferents olors des del cap fins als peus a sobre del que seria una camilla, sols que era de fusta i dura como una pedra. L'atuendo que pordaven no el descriurem perque podria ferir la sensibilitat d'alguns per tant obviarem aquest detall. Qui va dir que un massatge era algo relaxant? El moviment de mans dels "mestres" era tant rapid que amb prou feines no acabaves relliscant d'una banda a l'altra de la "camilla". El mes bo va ser quan tots empastifats d'oli vam haver de fer la sessio de sauna. Mai hagues dit que em fessin entrar en el que tota la estona em semblava un armari amb un forat a datl. I es que dins l'armari hi havia una cadira on havies de seure i un cop tantat treies el cap fer fora!! De pel-licula. En fin el resultat final encara que no ho sembli va ser genial perque van quedar hiperrelaxats i aquella nit vam dormir com dos angelets.












Un altre dia vem decidir fer de turistes de veritat i vem anar a veure dues representacions tipiques del estat de Kerala.
D'una banda, vem veure el Kalarippayat, una representacio de lluita cos a cos amb armes reals que diuen te influencies sobre algunes arts marcials com ara el Kung-Fu i el Karate. A priori el lloc semblava una mica cutre pero l'espectacle va valdre la pena tenint en compte els pocs recursos d'aquesta gent. A mes els lluitadors eren nois joves amb una habilitat impressionant amb les armes i una flexibilitat de contorsionista deguda al ioga que practiquen (moltes figures que feien erem postures de ioga). I no deixare de dir que a mes a mes tenien uns tooooorrrrrssssssoooooosssss!!!!!!!!! - ojo reconegut pel Marc i tot-.















La segona part va ser al nostre entendre una mica comica, el Kathakali. El que havia de ser una escenografia d'una historia de la mitologia hindu on hi ha un orador que narra el mite i uns actors/ballarins que vestits amb unes disfresses molt colorides descriuen la historia mitjancant gestos molt definits amb els dits, la ma, el cap i els ulls va resultar ser una espectacle de transvestits!!! Fins al moment havien vist fotos i les actrius eren nenes ben boniquetes pero en aquest cas van sortir a escena dos "mariposonas" amb uns quants quilos de mes que feien molt riure. I es que aqui a la India hi han moltes de papallones!!!!



Be fins aqui podem explicar-vos, ara anem rumb a la costa, a Allepey on ens esperen els Backwaters i la regata mes important de la India, la Snake Boat Festival..... ja us expliquem en breu!!!

Petons per tothom

Tanda de PD's:

PD1: Tote, la primera para ti! Gracias por eso de que estoy estupenda pero no es para tanto! Es el fotografo que lo tengo amenazado para que me coja el perfil bueno. :-D

PD2: Mon, que te cuentas! que no se te ve el pelo! Como fue el cumple del Grabie?

PD3: Xavi/Silvia, ens feu cinc centims del viatge a NY? Silvia fijo que has comprat moltissima roba, jo aqui no trobo res de DKNY

PD4: Noemi/Joan/Guerau, eoooo. Hem vist a moltes parelles amb nens. Us fem una ruta per l'any que be?

PD5: Cinta, que dius Rosssiiii, ja????

PD6: Partnerrrrrr, que me pongo rosa muchas veces en la India ..........

Una geisha a la India

Jaloooo!!!!

Aquesta es la manera que tots els nens d'aquest pais fan servir per comencar una petita conversa amb nosaltres, seguit d'un dificil d'entendre Which is your country? i What's your name?. La converca s'acaba aqui - amb somriure i donada de mans - perque les seves classes d'angles no deuen donar per mes. Aixi que ens pasem el dia responen a aquestes 2 preguntes! :-D

(...)

Be gent, ja hem acabat la etapa de temples del nostre viatge i la sensacio final es de sorpresa absoluta. Han estat 6 dies de inmersio total en el hinduisme que es la religio que mes abunda, almenys aqui al sud, amb un 80% de la poblacio seguida de la musulmana que molt discretament es deixa veure de tant en tant sota els seus burkas. Ens hem anat allunyant de la costa i hem fet parada en tres ciutats reconegudes pel temple que hi ha a cada una (Thanjore, Trichy y Madurai). Els temples acostumen a estar dedicats a un Deu en concret (Thanjore: Shiva; Trichy: Vishnu; Madurai: Shiva i Patavi).

Shiva: es el Deu de la destruccio i la fertilitat i Nandi, el seu vehicle mitologic - un bou - el Deu dels animals.
Vishnu, altre dels grans deus te com a vehicle mitologic a Garuda Deu dels ocells i simbol de l'Indian Airlines.
Patavi, germana de Vishnu, es la consorte de Shiva i tenen un gran temple dedicat a ells que, diuen, es el Taj Mahal de la India del Sud.

Com veieu hem apres molta mitologia hinduista perque aquesta es una religio plena de histories curioses i especialment de simbologia.
Aquesta simbologia ha impregnat la vida cotidiana dels indis fins al punt que no trobaras cap hotel, cap autobus, cap botigueta que no tingui referencies als deus. Figures, quadres, grabats de fusta, i una mena de dibuixos geometrics molt originals pintats a terra a les entrades que donen la benvinguda als deus.

Aqui tot esta hiperadornat, al principi et mires les coses i et pixes de riure de lo horteres que son, pero al final -jolines- et veus mirant-te les coses amb interes i tot. Tot pot ser que en arribar a Olesa comencem a decorar la casa amb uns quadres de mil colors amb deus de 6 bracos asseguts sobre una flor de loto!!

No de veritat, s'ho prenen molt enserio aixo de posar-se coses al cos, elles especialment: porten anells als dits dels peus, pulseres a canells i tornells, arrecades (en plural) al nas tan grans com les de les orelles (al loro!), punts vermells entre les celles per indicar que estan casades, blancs o grocs per indicar que han rebut una benediccio d'un sacerdot, trenes llarguiiiisssimes perfectament pentinades amb oli de coco i flors penjades al cabell que desprenen una oloreta molt bona. Tot aixo a part dels maravellosos saris de colors llampants i plens de vels i "lentejueles". I es que tot sigui dit la dona india es molt guapa.

I parlant de la imatge dels indis i a titol de curiositat, dir-vos que hem desenvolupat una teoria nascuda a partir d'un article llegit setmanes enrere des de casa. Parlava de l'origen de la etnia gitana i el relacionava amb la India, amb una zona concreta, el Punjab. I la veritat es que un cop aqui hem trobat moltes similituts en els rasgos de les dues cultures: el color de la pell, el cabell, els ulls, la manera de vestir de tractar-se... pero la sorpresa va ser quan en un dels temples vam veure un grabat dedicat segons deia la nostra guia a una Gitana i els seus fills!

En fi, totes aquestes observacions son fruit de les hores i hores que hem passat als temples ja que des de ben d'hora ja hi erem alla per estalviar-nos les hores de calor que son al migdia (moment de fer la siesta!!). Aixi que tant voltar pels temples ens ha permes mirar molt d'aprop tota aquesta gran onada de gent que circula per ells amb l'objectiu de demanar favors, fer confessions o simplement presentar els respectes als deus.

La vida dintre els temples mereixeria uns quants blogs a part. Per comencar el moment "treu-te les sabates i paga 10 rupies per que te les guardem" es inevitable. El moment "em col-loco els mitjons en aquella cantonada que no em veu ningu" encara que vagi contra la seva religio es innegociable!! :-D (signa: Roci). Per no mencionar el moment "els homes no poden portar pantalons curts, t'has de posar un vesti" (vesti=pareo fins als peus), ja ja ja. Haurieu d'haver vist al Marc caminant com una geisha per que el pareo no donava per mes, eiii pero amb molt d'estil!!

Be al que anava, dintre els temples hi ha tot un seguit de muralles concentriques que a mida que les pases et porten al santosanctorum o santuari on hi ha la imatge gegant del Deu en questio i a on el sacerdot o brahman fa els seus rituals amb encens, espelmes aromatiques i polvores de colors per beneir a la gent. Mentre tant en els jardins dels voltant es donen tot tipus de celebracions espontanies dels peregrins. Una de molt curiosa que vam veure va ser un grup de gent que van anar entrant en trance per ordre: grits, jadeos, espasmes, plors, balls tribals ... de pel-licula!

Per ultim dir-vos que en aquest dies hem millorat el nostre angles, encara que amb un matis, ara te un accent una mica indi doncs es la unica manera que tenim per que ens entenguin. Si veniu a la India mai demaneu WATER demaneu GUATAAAAA!!!!

I per concluir, doncs, que ens ho estem passant d'allo mes be! El que semblava un viatge diriem poc facil esta resultant ser d'allo mes relaxat. Desplacaments tranquils, mes aviat divertits, estades molt interessants i temps per descansar i sobretot reflexionar....de moment ens ho estem prenent tot amb molta filosofia, disfrutant del moment. I es que, sera cert aixo de que la India se't posa a dins?
El Marc diu que al Nord tatabalen mes, son mes pesadets, pero aqui nomes has de dir "no" una vegada perque et facin cas. Aixi que tot es mes tranquil i relaxat.... be, tot menys el transit, que aqui si que no canvia en res al nord, tot el dia pitant i pitant, en carrers on shi barrejen cotxes, rickshaws, motos, persones, i de tant en tant alguna vaca i algun turiste!
Aixo si, ens estem deixant algunes coses per veure, aixi tenim excusa per tornarhi un altre any, algu sapunta??


El Jaume Santlorente de Sonrisas de Bombai, recomana seguir la filosofia india: Humiltat, Sentit de l'Humor i Paciencia. NO CAL RES MES. ( no hase falta desir nada mas )

PETONETS DES DE LA INDIA!!!!!!!!!!!!


Tanta de PD's:

PD1: Vane, tranqui que aqui no han arribat pluges!!
PD2: Merce, volem una prova visual de la facana!!! Que fareu sense el Cesc? Muaccsss
PD3: Javi-brother, como ha ido por Mallorca? Va, que no sueltas ni prenda!!!
PD4: Ramon/Laura, moltes gracies per seguir-nos! Com va anar la tornada? Us heu adaptat o esteu planejant tornar a marxar ja, ja, ja
PD5: Patricieta/Sergi, no ens coneixem pero bon viatge per Turquia!!
PD6: Illamola! que sabem que estas darrere de la pantalla, que et semblen les foticus! Per cert segueixo el teu consell, compro per si despres no trobo! :-D
PD7: Chicas de farmacia! Que tal las vacaciones? Gracias por tu comentario Maria. Un beso a Pedro! Sandra: que se cuenta Xavi?
PD8: Sandruski, Giro, Partner: encara no m'he pres ni un Fortasec, ole, ole ...
PD9: Olga, se'ns va passar el teu aniversari. Com va la panxeta? Molta sort en el gran dia. Records al Gerard!