divendres, 6 d’agost del 2010

Primers dies a Tamil Nadu

Hola a tothom!

be sembla que ja comencem a agafar-li el ritme al blog. On ho vem deixar l'altra dia? Ah si, en Mamallapuram. Aquest es el nom d'un poblet molt petit de la costa de l'ocea indic que tot i les seves dimensions a trascendit fronteres i es conegut pels turistes mes intrepits. No es res mes que un poble de pescadors indi al mes pur estil hippy: carrers plens de turistes amb rastes, sense sabates i amb pulseretes que fan sorollets als peus.






La sensacio que tens en arrivar-hi es de pau absoluta, que la veritat ens venia perfecte despres de tant bocinazo a Bombai. Be a Mamallapuram hem passat un dia i mig perque el temps es el que es i no venim aqui a fumar cachimbes pero vaja hem aprofitat forca (no tinc ces trencades per aqui, so sorry) i a part de fer uns quants sucs de fruites tropicals, unes cerveces Kingfisher i uns plats tipics (biryani, esmorcar hindu ...) ens hem inflat a fer fotos als pescadors un cop a la platja. I es que li dediquen hores i hores a treure petits peixets de les xarxes i a plegar-les amb una parsimonia propia dels indis.





La tarda d'ahir la vam dedicar a veure els primers temples hindus de la zona. Us haig de dir que la regio a la que estem ara Tamil Nadu es representativa de la manera de fer hindu mes antiga de tot el subcontinent indi, es a dir que mantenen certes costums que podriem arribar a dir que son del tot primitives! Com ara que portin els bebes vestits unicament amb una pulsereta a la cintura i la carona tota pintada de linies blanques i punts vermels (benediccions dels deus).








Doncs be com deia, vam visitar un parell de temples que res tenen a veure amb la arquitectura a la que estem acostumats, son temples que acostumen a estar fets a partir d'una sola roca i estant plens de grabats per tot arreu. Molt macus la veritat.







Avui ens hem aixecat ben d'hora, a les 6 am, i hem agafat un cotxe per poder veure uns quants temples que amb bus son imposible de veure. Si si aquesta vegada hem anat d'allo mes comodos. Ahir a la nit ens va costar com 1 hora negociar el preu amb el Wala (nom del conductor) pero ha valgut la pena. El viatge des de Mamallapuram fins a Thanjavur es precios, hem vist com treballaven la sal, i molts camps darros, Ha sigut fantastic per que ens hem passejat per la India profunda al llarg del dia i hem vist com viuen aquesta gent (quin ajetreo que porten! uff!). Els moments mes interessants del trajecte han estat les parades als temples hinduistes. El de Chidambaram, un temple enorme i tot ple de colors (com tot aquest pais) es el temple dedicat al deu Siva en la seva forma de ballari (i es que aquest deu te 1008 representacions diferents. Per comencar ens han fet treure les sabates i trepitjar aquell terra que vaja no es que estigues centelleante, pero hem dit "au, 'pa lante". Hem pressenciat un ritual a Siva per uns Brhamans (joves que pertanyen a les castes millor vistes de la India doncs se suposa que tenen tractes directes amb els deus)on fan servir llet i ofrenes de la gent. Al voltant del ritual hi ha tot de gent fent santiguacions extranyes i ajuntant les mans a la alcada de la cara en senyal de respecte. Per alla voltant hem vist brahmans ben entrats en edad, vestint res mes que una mena de pareo blanc envoltat mil vegades per lo prims que son. En fi bastant impressionant.








De tornada al taxi hem fet una parada espontania en un cole de nenes on feien unes clases de ioga. Ens hem apropat discretament i tot ha acabat en una sessio molt intensa de fotos on ens hem convertit en els protagonistes del dia. No se com pero ens ha vingut una abalanxa de nenes a sobre que volien donar-nos la ma i preguntar-nos d'on erem i quin era el nostre nom amb un somriure que nomes el pots fer si tens la boca molt gran o estan realmente content.





















Un cop al cotxe ens hem mirat i hem dit: SI, ha valgut molt la pena venir a La INDIA.









Pel que fa al menjar, podem dir que DE MOMENT cap problema amb els nostres estomacs! i a mes a mes estem menjant de conya en llocs molt ( potser massa?) autentics! de jurar a que no provariem menjar del carrer, ni sucs de fruites dubtosos, i que ni parlar de la llet de segons quins bars... ens ho hem saltat al 4 dia... This is India!
Aixo si, la temperatura ja no es la bona que teniem a Mumbai, ara ja podem dir que aixo comenca a ser bastant insuportable! el primer dia de sol ja ens hem posat ben negrets, i els migdies hem de fer parada tecnica per reposar forces, els litres daigua cauen com mosques! a aquest pas ens gastarem mes diners en aigua que en allotjaments!
comentari a part mereix la gent... hi han coses que per mes vegades que vinguis a la india no deixen de sorpendre.... perque et diuen sempre que si, quan no saben el que els hi estas dient?? Welcome to India!
Aixo si, tothom encantador i encantats dajudarte, no tenen res mes a fer... aixi sentretenen.
I per ultim, records a tooooots els catalans que ens estem trobant pel cami! som la ostia! sembla que nomes viatgem els catalans!

PD1: moltes gracies pels vostres comentaris, ens fa molta illusio que ens seguiu de tan a prop.

PD2: tanda de felicitacions:
* papa/mama: FELICIDADES! 33 anyos casados y los que quedan! Nos explicais el truco? Un beso y feliz aniversario!
* Noemi: felicitats! T'ha ajudat el Guerau a bufar espelmes? Muac
* Carles: per on pares? Barna? Olesa? California? Anyway Congratulations des de la India. Petonicus a la Natalia i la Maureen

PD3: ens deixem algu?

PD4: partneeeeeerrrrrrrrssssssssss, os hecho de menos!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD5: Jordi Cases pare: verd pistatxo? Sort que hi ha Merce per Olesa! Un petonas a l'equip

PD6: segurament les fotos no corresponen al text, pero es que no tenim tot el dia, senten oi?

Somriures de Bombai

Us deixem uns videos de Somriures de Bombai per a qui volgui i tingui temps!



dimecres, 4 d’agost del 2010

Once upon a time in Mumbai

Hola A tothom!
Tranquils, tranquils que estem be! Hem tingut una mica de lio aquests dies i no hem tingut l'oportunitat de conectar-nos amb tranquilitat com per fer un post com Deu mana!




Be per on comencem ... ara mateix estem a la regio de Tamil Nadu pero no us podem explicar gaire cosa perque hem arribar fa una estona aixi que comencarem des del principi. Preparats?

Fa tres dies que vam marxar d'Olesa amb els nervis "a flor de piel" i nomes arrivar a l'aeroport del Prat ja ens van comencar a passar coses i es que hi havia overbooking aixi que no van tenir mes nasos que ficar-me en primera classe. El Marc va haver d'anar en tercera com al titanic! ja, ja, ja



El vol fins a Bombai va ser genial i la temperatura alla ha estat molt molt bona. Com que es epoca de pluges va plovent de tant en tant i aixo refresca molt l'ambient. El tema es que no sabem com, pero de les 7 o 8 vegades que ha plogut al llarg del dia no ens hem mullat ni una, sempre ens ha enganxat al tren, dinant, visitant algun lloc ...

Bombai, Mumbai (com ells li diuen) es ... uff ... IMPRESSIONANT. Bombai te 440 km2 es a dir com Barcelona i tota l'area metropolitana. De fet ni els propis indis coneixen els carrers, que per cert no estan ni anomenats! Te al voltant de 20 milions de persones cosa que es tradueix en onades i onades de gent per tot arreu. L'arquitectura de la ciutat es del tot decadent; edificis destartalats, bruticia, i molta molta gent sota unes condicions precaries, infrahumanes que et trenquen el cor en milions de trocets. El caos es absolut no hi ha cap tipus d'ordre pero ells s'entenen molt i molt be. Mai s'emprenyen per res, al contrari sempre sonriuen :-D.




I parlant de somriures aquest dos dies els hem passat amb una ONG que es diu SONRISAS DE BOMBAI. El seu fundador es un noi catala d'uns trenta i pocs anys, e; Jaume Sanllorente, a qui un bon dia el van convencer per anar de vacances a la India. La seva reaccio inicial va ser sortir corrents pero alguna cosa d'aquest pais li va fer canviar d'opinio.
Avui ja fa 6 anys d'aixo i el Jaume gestiona molts projectes educatius i sanitaris entre la poblacio dels slums de la ciutat (slums: chaboles). Recolca la feina de diverses guarderies i escoles d'atencio primaria i un ambulatori de leprosos. Us recomanem que llegiu el seu llibre que es diu com la ONG, ja us el passarem.




Que mes, a traves de SONRISAS hem conegut a varios grupets de gent, per cert tots catalans, molt macos amb els que hem passat aquest dies. De fet ahir vam anar amb alguns d'ells al cine a veure una peli de Bolliwood (pels que no ho saben es el genere per excelencia de la India i son pelis tipus musical hiper cutre on s'explica una historia d'amor a lo Walt Disney - mai s'arriven a fer un peto, ni al final de la peli! -). I vaja Bombai es la factoria number one de pelis Bolliwood per tant no teniem excusa. El titol de la peli? ONCE UPON A TIME IN MUMBAI (per cer no ens vam enterar de res perque era en hindi juas, juas ...).




Com us deia Bombai es tan gran que hi ha mil maneres de desplacar-te aixi que hem provat varies, els rick-saws o tuc-tucs que son unes motos que fan un soroll espantos o el tren. El tren es algo impressionat i el mes divertit de tot es que cada vegada que el fem servir el Marc i jo ens hem de separar perque hi ha vagons per nois i per noies, molt fort. Ho fan per que el fa servir tant gent que s'havien donat casos de "tocamientos" lascivos aixi que a grans problemes grans remeis.



Be nomes dir-vos que el mes impressionant de Bombai ha sigut veure els slums on milers i milers de persones sobreviuen com poden en chaboles de llauna, cartro i ferro sense aigua potable ni llum, sense higiene, educacio ni cap tipu de suport. Si la imatge des de dintre ja va ser esgarrifosa pero encara ho ha sigut molt mes quan l'hem vista aquest mati des de l'aire quan volavem cap a Madras, kilometres i kilometres de sostres de llaunes. Ara entenc el Jaume i el felicito per la gran tasca que esta fent, trobo que es tot un heroi.




En fi, a partir d'ara comenca una altra historia, temples, parcs naturals i platges.
ENS ACOMPANYEU?

Molts petonicus

Marc i Roci

PD:
Partner, que no te he abandonado? Que tal tus anginas? Besos al Marianu!
Mon, como va todo? Habeis desconectado? Muacs al Grabie
Sandra/Raimon, esteu ja a la vall d'aran? Una llepada per l'Assia
Mari/Issac/Joel, heu descovert a l'assassi de Milenium? Joel, guapuuuuu!!!
Olesa, encara no tinc diarees! Yuhuuuu
Ruth/Artur, parlem molt de nicaragua, que fort!!
Lluis, un cop mes els mitjons de l'Anna m'han anat superbe, pero l'interflora em surt molt car des d'aqui!
Papes d'olesa i gava, vosaltres tenieu informacio de primera ma, eh pillinos?