RDT, com diuen ells, Rural Development Trust, una gran fundacio, gran en tots els aspectes, tant fisicament com laboralment.
La primera impressio al entrar a la fundacio es de calma i tranquilitat, petits bungalows repartits per un gran espai amb vegetacio , unes oficines centrals, un menjador cullonut, botigueta de rigor, i una excelent organitzacio. Nomes entrar, els treballadors indus ja ens estaven parlant en un castella impecable, i al saber que erem de barcelona van parlar-nos en un catala molt acceptable! increible, els treballadors de la fundacio reben classes de catala!
Nomes arribar, un bon dinar ( not spicy, pero de veritat!!! ), una xerradeta informativa i cap a lhabitacio comuna, 20 llits amb un sostre ple de ventiladors.
De seguida et dones compte que estas en un lloc "diferent", no sembla india, espanols i catalans ocupen majoritariament tot lallotjament. En les primeres hores ja vam coneixer molta gent, tothom xerrant d'on venen, a on van.... i ens quedem al-lucinats amb les pallises que es foten alguns, interminables viatges en autocar ( viatge organitzat ), pallises de varios dies per anar del nord al sud,...
Despres una agradable xerradeta amb la dona del Father Ferrer ( com li diuen aqui ), amb un parell de videos per veure tot el que han fet des de que van arribar a Anantapur fa mes de 40 anys. Molt emotiu tot plegat, i es que encara que tothom sapiga el que fa la fundacio, fins que no ho veus, no t'ho creus
La resta de dies anem a visitar projectes, comencem per l'hospital.. pedazooo hospital! ens expliquen molt detalladament com va comencar, i tot el que fan i faran. Et quedes de pedra de veure tanta gent que es beneficia d'un servei social que hauria de garantir el govern... i es que la fundacio fa les funcions que l'estat no arriba. Hospitals, escoles per disminuits, ambulatoris pels malalts de VIH, ponts, pantans, agricultura, ramaderia, .... tot aixo en el disctricte d'Anantapur, un dels mes pobres de la India.
Si els hospitals i demes ens van impressionar, els projectes ecologics encara mes! Han posat a les mans de la gent del poble els mitjans necessaris per automantenir-se, on abans nomes hi havien camps arids, ara esta ple d'arbres fruiters i verdures. On abans no hi havia llum ni gas, ara hi tenen instalacions de biogas on amb la caca de vaca ( que n'hi ha molta ) poden cuinar. On abans hi havia molta gent sense treballar pel carrer, ara la fundacio ha pogut donar llocs de treball....
En fi, podriem estar explicant moltes coses mes, pero ens fariem pesats, oi? aixi que l'unic que direm es que moltissima gent es beneficia del que fa la fundacio i tot el districte d'Anantapur esta enormament agraida.
La sensacio que dona es d'una fundacio molt ben organitzada, que tenen molt clar el que volen fer, i que no descansan ni un moment desde fa 40 anys. I a sobre et donen menjar i allotjament gratuitament a canvi de res, i t'expliquen i ensenyen tot el que fan sense demanar-te ni un euro, ni un apadrinament, ... nomes suport i difusio.
Una gent encantadora i admirable.
Aquest tres dies a la fundacio han estat un punt i apart en el viatge molt gratificant, hem canviat el xip, hem apres moltes coses, hem viscut una gran experiencia i hem conegut i intercanviat opinions amb molta gent.
Ara continuem cap a la meravella del Sud de la India, Hampi! aixo ja us ho explicarem en l'ultim post!
Seguim sense poder penjar fotos i es que costa trobar ordinadors que funcionin minimament be, i aixo que la india es una potencia informatica!
A veure si els propers dies podem afegir fotos al post.
Adjuntem link amb l'entrevista que li van fer al 2007 a TV3, en el programa "(s)avis", dura bastant pero val la pena, molt interessant!
http://www.tv3.cat/videos/334409/Com-volia-canviar-el-mon-des-de-lIndia-Vicenc-Ferrer
i un video mes curtet:
Apali, ja ens queda molt poquet!! mama, ves comprant pernil... del bo eh!!!
dissabte, 21 d’agost del 2010
divendres, 20 d’agost del 2010
La Venecia India
Jaloooooo!!!!!
Ja estem de tornada. Ara em sorprenia al veure que feia 9 dies que no escriviem! Hem tingut alguns problemes per trobar llocs amb un bon internet o be no hem tingut acces a cap ciber. Segur que heu estat molt tranquil-lets sense les parrafades d'aquest parell.
Ho vam deixar a Allepey, despres dels dies de fresquet a Munnar vam arribar a l'estat de Kerala, a la costa oest, on en teoria ens esperava l'etapa mes platjera del viatge. Dic en teoria per que el que ens van trobar va ser un monzon del copon que no ens va deixar veure el sol en uns quants dies. Aixi que el bikini torna cap a casa sense haver-lo passejat. Jopetes! Marc em deus unes vacances a Cancun en plan pulsereta i resort!
La primera parada va ser a Allepey, una ciutat coneguda per una regata anual molt important o ultra deluxe (com diuen els indis a les habitacions dels hotels que son modestes i netes a l'hora).
La regata es diu Snake Boat Race i ve gent d'arreu de la India per participar-hi. Per fer mes soroll mediatic aquest any va venir la presidenta de la India, que va seure a uns 100 metres d'on estavem nosaltres: Que fuerte!! La questio es que no la vam poder veure perque, jo diria, que tota la India estava alla ficada. Aquesta es la part interessant de la historia la mes desagradable va ser l'haver d'anar a agafar lloc a les 10 del mati per comencar a veure la regata a les 15h. Quin dia mes llarg! Allo cada vegada s'omplia mes i cada vegada veiem menys. Aixi que despres de 2 hores veien la regata vam decidir plegar i marxar cap a l'hotel a veure la final des de la tele.
De totes maneres aquest no va ser l'unic dia que vam disfrutar dels backwaters d'Allepey. Ah clar que no us he dit que son els backwaters. Be doncs resulta que hi ha una zona a la costa de Kerala que va des de Allepey fins a Kochi que te una segona costa paralela a la platja on hi ha tot un seguit de canals, tipu Venecia, per on antigament es comercialitzaven sedes i demes.
Actualment es la atraccio turista de la zona i es facil navegar per aquestes aigues tan calmades per disfrutar de l'estil de vida dels pobles que al llarg dels anys s'han anat establint a la vora dels canals. Dones rentant la roba, nens banyant-se, gent gran fregant els plats eren escenes que trobavem a cada cantonada. Per no parlar dels camps d'arros sense fi que s'extenen darrera dels canals i on podiem intuir les esquenes plegades de les dones recollint-lo.
Despres de la parada a Allepey van anar cap a Kochi amb l'esperanca de trobar una mica de sol per poder disfrutar de les "magnifiques platges" de Kerala. Doncs res de res. El nuvol el portavem a sobre! Ens vam allotjar a un Home Stay (casa d'un autocton) on ens vam rebre superbe. Eren el William i la Bridget un parell d'avis indis que inclus ens van sortir a buscar amb dos paraigues quan van veure que plovia i que no tornavem del sopar i es que ens haviem perdut i no trobavem el lloc!
El William i la Bridget son indis cristians per aixo tenen aquests noms tan europeus a diferencia dels indis hindus que tenen noms impronunciables. Inclus a casa tenien un quadre amb la imatge de Sant Jordi, be St. George, ens van dir. I es que la zona de Kerala es practicament en la seva totalitat cristina, i per cert molt prospera respecte de la resta del pais. Es dificil trobar-se temples hindus i constat el veure referencies a Jesus per tot arreu.
De Kochi vam veure poca cosa perque despres de consultar el temps a internet vam sapiguer que haviem de fugir d'aquell estat. A Kochi a part de donar quatre voltes entre les botiguetes vam mirar les xarxes xines que es un sistema molt rudimentari que els pescadors encara fan servir per pescar a la platja. Estava be pero vaja ...I be com deia aquell mateix dia vam agafar un vol cap a Bengaluru a uns quants km mes al nord per anar d'alla a Anantapur on ens esperaven a la Fundacio Vicente Ferrer. Sense cap mena de dubte vam escollir be i vam poder canviar de xip. Pero aixo us ho explicarem en un altre moment.
Un peto a tots i ens anem a dormir una mica!
Roci i Marc
P.D: dema intentarem penjar fotos tot i que des de on estem costa una mica
Ja estem de tornada. Ara em sorprenia al veure que feia 9 dies que no escriviem! Hem tingut alguns problemes per trobar llocs amb un bon internet o be no hem tingut acces a cap ciber. Segur que heu estat molt tranquil-lets sense les parrafades d'aquest parell.
Ho vam deixar a Allepey, despres dels dies de fresquet a Munnar vam arribar a l'estat de Kerala, a la costa oest, on en teoria ens esperava l'etapa mes platjera del viatge. Dic en teoria per que el que ens van trobar va ser un monzon del copon que no ens va deixar veure el sol en uns quants dies. Aixi que el bikini torna cap a casa sense haver-lo passejat. Jopetes! Marc em deus unes vacances a Cancun en plan pulsereta i resort!
La primera parada va ser a Allepey, una ciutat coneguda per una regata anual molt important o ultra deluxe (com diuen els indis a les habitacions dels hotels que son modestes i netes a l'hora).
La regata es diu Snake Boat Race i ve gent d'arreu de la India per participar-hi. Per fer mes soroll mediatic aquest any va venir la presidenta de la India, que va seure a uns 100 metres d'on estavem nosaltres: Que fuerte!! La questio es que no la vam poder veure perque, jo diria, que tota la India estava alla ficada. Aquesta es la part interessant de la historia la mes desagradable va ser l'haver d'anar a agafar lloc a les 10 del mati per comencar a veure la regata a les 15h. Quin dia mes llarg! Allo cada vegada s'omplia mes i cada vegada veiem menys. Aixi que despres de 2 hores veien la regata vam decidir plegar i marxar cap a l'hotel a veure la final des de la tele.
De totes maneres aquest no va ser l'unic dia que vam disfrutar dels backwaters d'Allepey. Ah clar que no us he dit que son els backwaters. Be doncs resulta que hi ha una zona a la costa de Kerala que va des de Allepey fins a Kochi que te una segona costa paralela a la platja on hi ha tot un seguit de canals, tipu Venecia, per on antigament es comercialitzaven sedes i demes.
Actualment es la atraccio turista de la zona i es facil navegar per aquestes aigues tan calmades per disfrutar de l'estil de vida dels pobles que al llarg dels anys s'han anat establint a la vora dels canals. Dones rentant la roba, nens banyant-se, gent gran fregant els plats eren escenes que trobavem a cada cantonada. Per no parlar dels camps d'arros sense fi que s'extenen darrera dels canals i on podiem intuir les esquenes plegades de les dones recollint-lo.
Despres de la parada a Allepey van anar cap a Kochi amb l'esperanca de trobar una mica de sol per poder disfrutar de les "magnifiques platges" de Kerala. Doncs res de res. El nuvol el portavem a sobre! Ens vam allotjar a un Home Stay (casa d'un autocton) on ens vam rebre superbe. Eren el William i la Bridget un parell d'avis indis que inclus ens van sortir a buscar amb dos paraigues quan van veure que plovia i que no tornavem del sopar i es que ens haviem perdut i no trobavem el lloc!
El William i la Bridget son indis cristians per aixo tenen aquests noms tan europeus a diferencia dels indis hindus que tenen noms impronunciables. Inclus a casa tenien un quadre amb la imatge de Sant Jordi, be St. George, ens van dir. I es que la zona de Kerala es practicament en la seva totalitat cristina, i per cert molt prospera respecte de la resta del pais. Es dificil trobar-se temples hindus i constat el veure referencies a Jesus per tot arreu.
De Kochi vam veure poca cosa perque despres de consultar el temps a internet vam sapiguer que haviem de fugir d'aquell estat. A Kochi a part de donar quatre voltes entre les botiguetes vam mirar les xarxes xines que es un sistema molt rudimentari que els pescadors encara fan servir per pescar a la platja. Estava be pero vaja ...I be com deia aquell mateix dia vam agafar un vol cap a Bengaluru a uns quants km mes al nord per anar d'alla a Anantapur on ens esperaven a la Fundacio Vicente Ferrer. Sense cap mena de dubte vam escollir be i vam poder canviar de xip. Pero aixo us ho explicarem en un altre moment.
Un peto a tots i ens anem a dormir una mica!
Roci i Marc
P.D: dema intentarem penjar fotos tot i que des de on estem costa una mica
Etiquetes de comentaris:
backwaters,
india,
kerala
Subscriure's a:
Missatges (Atom)