Hampi

Las ruinas de la ciutat de Vijayanagar (s.XIV-XVI), dos segles d'un imperi daurat que abarcava tot el sud de la india, una gran metropolis de 500.000 habitants on els seus bazars penetravan en el comerc internacional de pedres preciosas. Tot aixo va acabar el 1565, quan els sultans musulmans van entrar i van semi destrossar la ciutat durant sis mesos. Diem "semi" perque es dedicaven a mutilar els Deus amb imatges i a respectar els temples que no tenien imatges, com el seu adorat al·la.








Ara es un espectacular escenari d'uns 20 km2, plens de temples monuments i bazars, enmig d'un paisatge de pedres volcaniques i de camps d'arros, que ha quedat mes o menys intacta, envoltat per un riu completament vermell ( degut al ferro que hi ha en gran quantitat ). Al veure les ruines impresiona el fet d'imaginar com era en el seu moment algic. No ens extranya que figuri en els bens del Patrimoni de la Humanitat.









Venimem de la Fundacio amb un canvi de xip important, era de nit, i com que la iluminacio nocturna encara no ha arrivat ala ciutat no vem veure res, l'endema estavem al mig de tot aquest paisatge. No sabiem per on comencar i com que tenim tres dies sencers per veure-ho tot, ens ho vem agafar amb calma.

El primer dia vem agafar un guia, molta gent ens ho havia recomenat, ja que sino no t'enteres de res, nomes veus pedres "ben posades" com diria un que jo conec, i la veritat es que vem fer be, en un angles gairabe perfecta per ser indi, ens va explicar tota la historia de Hampi, i les batalletes particulars de cada temple.








Hampi es d'aquells llocs que se't queda gravat a la retina, el conjunt de tot plegat fa que tot el que veus sigui bonic. No hi han rickshaws, ni sorolls estridents, es un oasis de pau enmig de la india. Per uns moments sembla que s'aturi el temps, portavem nomes un dia i donava la sensacio de portar-n'hi 3 o 4!

El centre turistic es molt petit, els hotels ( per dir-ho finament ) es compten amb els dits de les mans, i no hi han habitacions mes cares de 10 euros ( 10 eurus joan!!! ), per aquest preu no us imagineu res de l'altre mon, turistes en comencen a venir, pero fins fa poc era una zona encara desconeguda pel turisme internacional.

Els poc habitants originals de Hampi fan vida enmig del creixent turisme i les primeres agencies de guies i viatges. I despres del ritual al temple, van al riu a fer la neteja de cos i roba, son com uns gathes al estil Venares, pero sense crematoris!







El seguent dia el vem dedicar a veure mes coses que teniem pendents i la veritat es que cada lloc que veus no deixa de sorpendre't. Alguns temples estan massa destrossats i alguns es conserven en molt bon estat, pero el conjunt de tot plegat es el que dona magia a Hampi.

Tot el paisatge esta envoltat per 7 turons ( com a Roma! Es Roma Pou? ) desde les quals es veu una vista impressionant, una d'elles es el Monkey Temple. L'unic "inconvenient" es que s'ha de creuar el riu, i com que de moment han estat incapacos de construir ni un sol pont, s'ha de fer en unes barques rodones d'una estabilitat mes que dubtable, i a sobre hi pugen motos! un escandol!

A l'altre banda de riu, els camps d'arros son els protagonistes, junt amb els monos dalt del turo, i la vista no te preu!











Que monus/monos!





amb la moto pup pup pup....



I l'ultim dia, com que ja teniem agafada la mida a les ruines, ens vem atrevir en una moto "Super fast XL" ( a l'india tot el transport es super fast, ultra deluxe,..... si sortissin de la india fliparien! ), i la veritat es que va ser molt divertit, perque vem poder anar al nostre aire i fer els Highlights de Hampi. A mes a mes, com podeu veure en algunes fotos el cel estava espectacular amb un blau molt intens!



no se si ho sembla, pero estan segant la gespa..... tela tela!








Aquest vol ser actor de Bollywod













sense comentaris....












I aixi s'acabava la nostra estada a Hampi, i practicament a la India, ja que nomes ens queda un dia a Bombai, i cap a casa!

Aixi que moltes gracies a tots els que ens heu anat seguint, esperem que us hagi agradat.
A nosaltres el viatge ens ha encantat! ja us matxacarem a batalletes!

Fundacion Vincenc Ferrer

RDT, com diuen ells, Rural Development Trust, una gran fundacio, gran en tots els aspectes, tant fisicament com laboralment.
La primera impressio al entrar a la fundacio es de calma i tranquilitat, petits bungalows repartits per un gran espai amb vegetacio , unes oficines centrals, un menjador cullonut, botigueta de rigor, i una excelent organitzacio. Nomes entrar, els treballadors indus ja ens estaven parlant en un castella impecable, i al saber que erem de barcelona van parlar-nos en un catala molt acceptable! increible, els treballadors de la fundacio reben classes de catala!

Nomes arribar, un bon dinar ( not spicy, pero de veritat!!! ), una xerradeta informativa i cap a lhabitacio comuna, 20 llits amb un sostre ple de ventiladors.
De seguida et dones compte que estas en un lloc "diferent", no sembla india, espanols i catalans ocupen majoritariament tot lallotjament. En les primeres hores ja vam coneixer molta gent, tothom xerrant d'on venen, a on van.... i ens quedem al-lucinats amb les pallises que es foten alguns, interminables viatges en autocar ( viatge organitzat ), pallises de varios dies per anar del nord al sud,...


Despres una agradable xerradeta amb la dona del Father Ferrer ( com li diuen aqui ), amb un parell de videos per veure tot el que han fet des de que van arribar a Anantapur fa mes de 40 anys. Molt emotiu tot plegat, i es que encara que tothom sapiga el que fa la fundacio, fins que no ho veus, no t'ho creus

La resta de dies anem a visitar projectes, comencem per l'hospital.. pedazooo hospital! ens expliquen molt detalladament com va comencar, i tot el que fan i faran. Et quedes de pedra de veure tanta gent que es beneficia d'un servei social que hauria de garantir el govern... i es que la fundacio fa les funcions que l'estat no arriba. Hospitals, escoles per disminuits, ambulatoris pels malalts de VIH, ponts, pantans, agricultura, ramaderia, .... tot aixo en el disctricte d'Anantapur, un dels mes pobres de la India.

Si els hospitals i demes ens van impressionar, els projectes ecologics encara mes! Han posat a les mans de la gent del poble els mitjans necessaris per automantenir-se, on abans nomes hi havien camps arids, ara esta ple d'arbres fruiters i verdures. On abans no hi havia llum ni gas, ara hi tenen instalacions de biogas on amb la caca de vaca ( que n'hi ha molta ) poden cuinar. On abans hi havia molta gent sense treballar pel carrer, ara la fundacio ha pogut donar llocs de treball....

En fi, podriem estar explicant moltes coses mes, pero ens fariem pesats, oi? aixi que l'unic que direm es que moltissima gent es beneficia del que fa la fundacio i tot el districte d'Anantapur esta enormament agraida.

La sensacio que dona es d'una fundacio molt ben organitzada, que tenen molt clar el que volen fer, i que no descansan ni un moment desde fa 40 anys. I a sobre et donen menjar i allotjament gratuitament a canvi de res, i t'expliquen i ensenyen tot el que fan sense demanar-te ni un euro, ni un apadrinament, ... nomes suport i difusio.
Una gent encantadora i admirable.

Aquest tres dies a la fundacio han estat un punt i apart en el viatge molt gratificant, hem canviat el xip, hem apres moltes coses, hem viscut una gran experiencia i hem conegut i intercanviat opinions amb molta gent.

Ara continuem cap a la meravella del Sud de la India, Hampi! aixo ja us ho explicarem en l'ultim post!

Seguim sense poder penjar fotos i es que costa trobar ordinadors que funcionin minimament be, i aixo que la india es una potencia informatica!
A veure si els propers dies podem afegir fotos al post.

Adjuntem link amb l'entrevista que li van fer al 2007 a TV3, en el programa "(s)avis", dura bastant pero val la pena, molt interessant!

http://www.tv3.cat/videos/334409/Com-volia-canviar-el-mon-des-de-lIndia-Vicenc-Ferrer

i un video mes curtet:



Apali, ja ens queda molt poquet!! mama, ves comprant pernil... del bo eh!!!

La Venecia India

Jaloooooo!!!!!

Ja estem de tornada. Ara em sorprenia al veure que feia 9 dies que no escriviem! Hem tingut alguns problemes per trobar llocs amb un bon internet o be no hem tingut acces a cap ciber. Segur que heu estat molt tranquil-lets sense les parrafades d'aquest parell.

Ho vam deixar a Allepey, despres dels dies de fresquet a Munnar vam arribar a l'estat de Kerala, a la costa oest, on en teoria ens esperava l'etapa mes platjera del viatge. Dic en teoria per que el que ens van trobar va ser un monzon del copon que no ens va deixar veure el sol en uns quants dies. Aixi que el bikini torna cap a casa sense haver-lo passejat. Jopetes! Marc em deus unes vacances a Cancun en plan pulsereta i resort!

La primera parada va ser a Allepey, una ciutat coneguda per una regata anual molt important o ultra deluxe (com diuen els indis a les habitacions dels hotels que son modestes i netes a l'hora).

La regata es diu Snake Boat Race i ve gent d'arreu de la India per participar-hi. Per fer mes soroll mediatic aquest any va venir la presidenta de la India, que va seure a uns 100 metres d'on estavem nosaltres: Que fuerte!! La questio es que no la vam poder veure perque, jo diria, que tota la India estava alla ficada. Aquesta es la part interessant de la historia la mes desagradable va ser l'haver d'anar a agafar lloc a les 10 del mati per comencar a veure la regata a les 15h. Quin dia mes llarg! Allo cada vegada s'omplia mes i cada vegada veiem menys. Aixi que despres de 2 hores veien la regata vam decidir plegar i marxar cap a l'hotel a veure la final des de la tele.

De totes maneres aquest no va ser l'unic dia que vam disfrutar dels backwaters d'Allepey. Ah clar que no us he dit que son els backwaters. Be doncs resulta que hi ha una zona a la costa de Kerala que va des de Allepey fins a Kochi que te una segona costa paralela a la platja on hi ha tot un seguit de canals, tipu Venecia, per on antigament es comercialitzaven sedes i demes.

Actualment es la atraccio turista de la zona i es facil navegar per aquestes aigues tan calmades per disfrutar de l'estil de vida dels pobles que al llarg dels anys s'han anat establint a la vora dels canals. Dones rentant la roba, nens banyant-se, gent gran fregant els plats eren escenes que trobavem a cada cantonada. Per no parlar dels camps d'arros sense fi que s'extenen darrera dels canals i on podiem intuir les esquenes plegades de les dones recollint-lo.

Despres de la parada a Allepey van anar cap a Kochi amb l'esperanca de trobar una mica de sol per poder disfrutar de les "magnifiques platges" de Kerala. Doncs res de res. El nuvol el portavem a sobre! Ens vam allotjar a un Home Stay (casa d'un autocton) on ens vam rebre superbe. Eren el William i la Bridget un parell d'avis indis que inclus ens van sortir a buscar amb dos paraigues quan van veure que plovia i que no tornavem del sopar i es que ens haviem perdut i no trobavem el lloc!

El William i la Bridget son indis cristians per aixo tenen aquests noms tan europeus a diferencia dels indis hindus que tenen noms impronunciables. Inclus a casa tenien un quadre amb la imatge de Sant Jordi, be St. George, ens van dir. I es que la zona de Kerala es practicament en la seva totalitat cristina, i per cert molt prospera respecte de la resta del pais. Es dificil trobar-se temples hindus i constat el veure referencies a Jesus per tot arreu.

De Kochi vam veure poca cosa perque despres de consultar el temps a internet vam sapiguer que haviem de fugir d'aquell estat. A Kochi a part de donar quatre voltes entre les botiguetes vam mirar les xarxes xines que es un sistema molt rudimentari que els pescadors encara fan servir per pescar a la platja. Estava be pero vaja ...I be com deia aquell mateix dia vam agafar un vol cap a Bengaluru a uns quants km mes al nord per anar d'alla a Anantapur on ens esperaven a la Fundacio Vicente Ferrer. Sense cap mena de dubte vam escollir be i vam poder canviar de xip. Pero aixo us ho explicarem en un altre moment.

Un peto a tots i ens anem a dormir una mica!

Roci i Marc

P.D: dema intentarem penjar fotos tot i que des de on estem costa una mica

Qui vol un te?

Jaloooooo!!!!!!!!!

Encara no hem esbrinat si hi ha alguna relacio directa entre els britanics i els indis en aixo del te. No sabem si els anglesos prenen te a les cinc per que ho van adquirir de la India despres de tants anys de convivencia o va ser a la inversa o no te res a veure.

El tema es que el te a la India esta present en tot tipus de trobada social. I es que a part de Darjeeling (nord de la India) al sud hi ha una zona de muntanya on la gent treballa de sol a sol el te: MUNNAR.






La ciutat de Munnar, esta a uns 2000 y pico metros d'alcada i era el lloc de descans al que els britanics acudien durant el colonialisme perque el clima es molt semblant al britanic: humitat constant, fresquet, xirimiri de tant en tant i solet encara mes de tant en tant.

Aixi que aqui hem estat passant un parell de dies disfrutant d'un paissatge que ningu associaria amb la India tipica, molt mes arida.





Tanta humitat ens ha jugat alguna mala passada com que tota la roba sen's hagi remullat una mica, pero no passa res THIS IS INDIA, com ells diuen i a mes la Roci anava preparada amb un secador que tot ho arreglava.

Be dir-vos que accedir-hi a un clima tant diferent ens va costar unes quantes hores de viatge per una carretera amb unes vistes espectaculars pero plena de curves que a vegades et feien perdre el nord! :-D





El primer dia el vem dedicar a fer un voltet per la zona, aixi que van llogar un Jeep amb un noi frances que anava sol i que mig ens va demanar si es podia afegir al nostre "grup". Es l'Arthur un noi molt maco de 22 anyets que s'ha aventurat a recorrer tota la India en un parell de mesos tot sol, no hi ha com ser estudiant.

Be doncs aixo vam estar tot un mati ficant-nos entre camps de te, per cert suposo que heu apreciat que son molt fotografiables!!! Les plantacions de te estan per doquier i formen una mena de catifa que cobreix tota la superficie de les muntanyes deixant veure una extranya textura plena de camins. La gent de Munnar i voltants es dediquen exclussivament al te, de fet hem vist molts grups de dones ajupides tallant les fulles mes superficials dels arbustos del te. Aquestes dones, les mes grans, mai aconsegueixen recuperar la posicio erguida i queden corvades de per vida! Molt dur!





Al vespre vem decidir que ens mereixiem un descans i vam aprofitar per anar al hotel de "luju" de Munnar per fer un massatge ayurverdic. L'ayurveda es la medicina tradiciconal india i creu que la salut dels individus ve donada per l'equilibri entre tres "humors" corporals. Quan algun d'aquests es modifica aleshores es manifesten les malalties. Be simplificant molt l'ayurveda es aixo i hi ha tota una cultura darrera d'ell: hospitals, metges, i tot tipus de medicines (olis i herbes, principalment). Una de les terapies que es fan servir, entre d'altres, i que esta molt de moda es el massatge ayurvedic.





Us enrecordeu del Hamman que van fer a Turquia doncs que sapigueu que el massatge no te res a envejar-li al massatge. Tant el Marc con jo vam acabar, en habitacions separades es clar, empastifats en olis de diferents olors des del cap fins als peus a sobre del que seria una camilla, sols que era de fusta i dura como una pedra. L'atuendo que pordaven no el descriurem perque podria ferir la sensibilitat d'alguns per tant obviarem aquest detall. Qui va dir que un massatge era algo relaxant? El moviment de mans dels "mestres" era tant rapid que amb prou feines no acabaves relliscant d'una banda a l'altra de la "camilla". El mes bo va ser quan tots empastifats d'oli vam haver de fer la sessio de sauna. Mai hagues dit que em fessin entrar en el que tota la estona em semblava un armari amb un forat a datl. I es que dins l'armari hi havia una cadira on havies de seure i un cop tantat treies el cap fer fora!! De pel-licula. En fin el resultat final encara que no ho sembli va ser genial perque van quedar hiperrelaxats i aquella nit vam dormir com dos angelets.












Un altre dia vem decidir fer de turistes de veritat i vem anar a veure dues representacions tipiques del estat de Kerala.
D'una banda, vem veure el Kalarippayat, una representacio de lluita cos a cos amb armes reals que diuen te influencies sobre algunes arts marcials com ara el Kung-Fu i el Karate. A priori el lloc semblava una mica cutre pero l'espectacle va valdre la pena tenint en compte els pocs recursos d'aquesta gent. A mes els lluitadors eren nois joves amb una habilitat impressionant amb les armes i una flexibilitat de contorsionista deguda al ioga que practiquen (moltes figures que feien erem postures de ioga). I no deixare de dir que a mes a mes tenien uns tooooorrrrrssssssoooooosssss!!!!!!!!! - ojo reconegut pel Marc i tot-.















La segona part va ser al nostre entendre una mica comica, el Kathakali. El que havia de ser una escenografia d'una historia de la mitologia hindu on hi ha un orador que narra el mite i uns actors/ballarins que vestits amb unes disfresses molt colorides descriuen la historia mitjancant gestos molt definits amb els dits, la ma, el cap i els ulls va resultar ser una espectacle de transvestits!!! Fins al moment havien vist fotos i les actrius eren nenes ben boniquetes pero en aquest cas van sortir a escena dos "mariposonas" amb uns quants quilos de mes que feien molt riure. I es que aqui a la India hi han moltes de papallones!!!!



Be fins aqui podem explicar-vos, ara anem rumb a la costa, a Allepey on ens esperen els Backwaters i la regata mes important de la India, la Snake Boat Festival..... ja us expliquem en breu!!!

Petons per tothom

Tanda de PD's:

PD1: Tote, la primera para ti! Gracias por eso de que estoy estupenda pero no es para tanto! Es el fotografo que lo tengo amenazado para que me coja el perfil bueno. :-D

PD2: Mon, que te cuentas! que no se te ve el pelo! Como fue el cumple del Grabie?

PD3: Xavi/Silvia, ens feu cinc centims del viatge a NY? Silvia fijo que has comprat moltissima roba, jo aqui no trobo res de DKNY

PD4: Noemi/Joan/Guerau, eoooo. Hem vist a moltes parelles amb nens. Us fem una ruta per l'any que be?

PD5: Cinta, que dius Rosssiiii, ja????

PD6: Partnerrrrrr, que me pongo rosa muchas veces en la India ..........