Once upon a time in Mumbai

Hola A tothom!
Tranquils, tranquils que estem be! Hem tingut una mica de lio aquests dies i no hem tingut l'oportunitat de conectar-nos amb tranquilitat com per fer un post com Deu mana!




Be per on comencem ... ara mateix estem a la regio de Tamil Nadu pero no us podem explicar gaire cosa perque hem arribar fa una estona aixi que comencarem des del principi. Preparats?

Fa tres dies que vam marxar d'Olesa amb els nervis "a flor de piel" i nomes arrivar a l'aeroport del Prat ja ens van comencar a passar coses i es que hi havia overbooking aixi que no van tenir mes nasos que ficar-me en primera classe. El Marc va haver d'anar en tercera com al titanic! ja, ja, ja



El vol fins a Bombai va ser genial i la temperatura alla ha estat molt molt bona. Com que es epoca de pluges va plovent de tant en tant i aixo refresca molt l'ambient. El tema es que no sabem com, pero de les 7 o 8 vegades que ha plogut al llarg del dia no ens hem mullat ni una, sempre ens ha enganxat al tren, dinant, visitant algun lloc ...

Bombai, Mumbai (com ells li diuen) es ... uff ... IMPRESSIONANT. Bombai te 440 km2 es a dir com Barcelona i tota l'area metropolitana. De fet ni els propis indis coneixen els carrers, que per cert no estan ni anomenats! Te al voltant de 20 milions de persones cosa que es tradueix en onades i onades de gent per tot arreu. L'arquitectura de la ciutat es del tot decadent; edificis destartalats, bruticia, i molta molta gent sota unes condicions precaries, infrahumanes que et trenquen el cor en milions de trocets. El caos es absolut no hi ha cap tipus d'ordre pero ells s'entenen molt i molt be. Mai s'emprenyen per res, al contrari sempre sonriuen :-D.




I parlant de somriures aquest dos dies els hem passat amb una ONG que es diu SONRISAS DE BOMBAI. El seu fundador es un noi catala d'uns trenta i pocs anys, e; Jaume Sanllorente, a qui un bon dia el van convencer per anar de vacances a la India. La seva reaccio inicial va ser sortir corrents pero alguna cosa d'aquest pais li va fer canviar d'opinio.
Avui ja fa 6 anys d'aixo i el Jaume gestiona molts projectes educatius i sanitaris entre la poblacio dels slums de la ciutat (slums: chaboles). Recolca la feina de diverses guarderies i escoles d'atencio primaria i un ambulatori de leprosos. Us recomanem que llegiu el seu llibre que es diu com la ONG, ja us el passarem.




Que mes, a traves de SONRISAS hem conegut a varios grupets de gent, per cert tots catalans, molt macos amb els que hem passat aquest dies. De fet ahir vam anar amb alguns d'ells al cine a veure una peli de Bolliwood (pels que no ho saben es el genere per excelencia de la India i son pelis tipus musical hiper cutre on s'explica una historia d'amor a lo Walt Disney - mai s'arriven a fer un peto, ni al final de la peli! -). I vaja Bombai es la factoria number one de pelis Bolliwood per tant no teniem excusa. El titol de la peli? ONCE UPON A TIME IN MUMBAI (per cer no ens vam enterar de res perque era en hindi juas, juas ...).




Com us deia Bombai es tan gran que hi ha mil maneres de desplacar-te aixi que hem provat varies, els rick-saws o tuc-tucs que son unes motos que fan un soroll espantos o el tren. El tren es algo impressionat i el mes divertit de tot es que cada vegada que el fem servir el Marc i jo ens hem de separar perque hi ha vagons per nois i per noies, molt fort. Ho fan per que el fa servir tant gent que s'havien donat casos de "tocamientos" lascivos aixi que a grans problemes grans remeis.



Be nomes dir-vos que el mes impressionant de Bombai ha sigut veure els slums on milers i milers de persones sobreviuen com poden en chaboles de llauna, cartro i ferro sense aigua potable ni llum, sense higiene, educacio ni cap tipu de suport. Si la imatge des de dintre ja va ser esgarrifosa pero encara ho ha sigut molt mes quan l'hem vista aquest mati des de l'aire quan volavem cap a Madras, kilometres i kilometres de sostres de llaunes. Ara entenc el Jaume i el felicito per la gran tasca que esta fent, trobo que es tot un heroi.




En fi, a partir d'ara comenca una altra historia, temples, parcs naturals i platges.
ENS ACOMPANYEU?

Molts petonicus

Marc i Roci

PD:
Partner, que no te he abandonado? Que tal tus anginas? Besos al Marianu!
Mon, como va todo? Habeis desconectado? Muacs al Grabie
Sandra/Raimon, esteu ja a la vall d'aran? Una llepada per l'Assia
Mari/Issac/Joel, heu descovert a l'assassi de Milenium? Joel, guapuuuuu!!!
Olesa, encara no tinc diarees! Yuhuuuu
Ruth/Artur, parlem molt de nicaragua, que fort!!
Lluis, un cop mes els mitjons de l'Anna m'han anat superbe, pero l'interflora em surt molt car des d'aqui!
Papes d'olesa i gava, vosaltres tenieu informacio de primera ma, eh pillinos?